Un comentario de hace un par de años, pero que me da ganas de publicar porque actualmente estamos ofreciendo una formación docente en y sobre Second Life y los formadores vamos relacionando sobre la marcha el contenido, los procedimientos y la reflexión.
Algunos participantes reclaman contenido. Un contenido que pueden encontrar en manuales -algunos de ellos excelentes- a un simple golpe de clic.
La actividad formativa consiste en orquestar este conjunto de contenidos para que acompañe a la reflexión de los participantes, que son los bajos, sopranos, mezzos... Fantástica orquesta.
Diu en Joan Mayans:
"En aquest sentit, es fa necessari que el professor aprengui i posi en pràctica les TIC, de forma tan experta com li sigui possible. No fer-ho és una forma de minar la seva
personalitat, el seu
rol i la seva
autoritat dins l'aula. Una
autoritat que ja no ha de basar-se en el volum d'informació aportable, sinó en la forma d'interconnectar-lo, d'interpretar-lo, de fer-lo rellevant. És a dir, ha de practicar la
intel·ligència,
entre-llegir entre textos i hipertextos, entre tota mena de suports. Es tracta d'una autoritat basada en el criteri i, en darrer instància, en la superioritat ètica i moral que haurà de posar en pràctica i ensenyar dins l'aula. I per a fer-ho, haurà de recórrer a tota mena de portals, invents, webs, modes, enginys, etc. Podrà fer una classe en un bloc, o elaborar-la a partir de vídeos de YouTube i de presentacions de SlideShare, o podrà fer-la descarregable en podcast o qualsevol altra forma d'hibridació formal en la que
la seva veu serveixi per a donar coherència i criteri a moltes altres veus, disponibles per als alumnes, accessibles si volguessin, però que prenen sentit gràcies al professor."
